Llutxent

Poble de la comarca de la Vall d'Albaida, amb uns 2.452 habitants, situat al sud de la província de València, concretament a 80 Km de la capital i 110 Km d'Alacant.

El terme municipal ocupa una extensió de 39,1 quilòmetres. Delimita pel nord amb Pinet, per l'est amb Gandia, Ròtova, Ador i Almiserà; al sud amb Benicolet, Castelló de Rugat i la Pobla del Duc; i a l'oest amb Quatretonda.

Amb la conquesta de Jaume I i l'arribada de les tropes catalano-aragoneses a les terres “d'allà del Xúquer”, trobem les primeres referències escrites de Llutxent. Aquestes cròniques inicials estan relacionades amb la gran revolta islàmica de 1247-1248. Així, en la primavera de 1248, el rei es troba assetjant el castell del Xio i és quan fa les donacions de terres als croats conqueridors dels actuals termes de Llutxent i Quatretonda, establint població cristiana en les dos viles, mentre la resta d’alqueries mantenen la població islàmica autòctona.

El 1276, en plena revolta d’Al-Àzraq, la pobla de Llutxent és arrasada. El rei Jaume, vell i moribund, envia tropes, i aquestes són derrotades. A l'any nou, el 1277, el novell rei Pere II el Gran, donarà els territoris al noble italià Joan de Próxita, naixent així la baronia de Llutxent.

Els Próxita, com a senyors de Llutxent, iniciaran la construcció del castell palau. El 1487, el senyoriu passarà a mans de la família dels Maza, i el 1729 tornarà a canviar el titular passant al marquesat de Dosaigües de Busot.

A més de les accions bèl·liques en els primers anys de la Reconquesta, Llutxent i el seu terme han viscut al llarg de la seua història altres fets d'armes. En les Guerres de la Unió (1348-49) va ser escenari d'enfrontaments entre reialistes i unionistes, i durant la revolta de les Germanies (1522) la vila va ser assaltada pels agermanats de Xàtiva, resistint els defensors al palau fortificat. Va patir també l'ocupació de les tropes franceses en la Guerra de la Independència, així com la fustigació de partides carlines a finals del segle XIX.