Rutes literàries per a perdre's per escenaris de conte

Les propostes de rutes literàries per la Comunitat Valenciana ens permeten un triple viatge: revivim temps passats, visitem llocs plens d'experiències per descobrir i sobretot ens endinsem en la manera de viure d'un context que no és el nostre, tractant d'esbrinar com va influir en la creativitat dels autors.

Vos proposem diferents rutes literàries amb un denominador comú, l'amor a la literatura i la passió per conéixer millor als autors que ens han fet sentir i viatjar amb les seues creacions. Per descomptat incloem destinacions per als qui vulguen veure per primera vegada els paisatges que molts autors van retratar en les seues obres. 

Rutes literàries en Alacant

Iniciem aquest viatge literari per la província d'Alacant, on fem parada en diverses localitats profundament vinculades a diferents autors o a les seues obres.

La nostra primera proposta és visitar la Casa Museu Azorín en Monòver, on podrem contemplar objectes que van formar part de la vida quotidiana d'aquest novel·lista, assagista i dramaturg de la Generació del 98 i conéixer els llocs dels quals ens va parlar en la seua novel·la “Superrealismo” de 1929.

A Orihuela podrem visitar la Fundació Cultural Miguel Hernández, identificant la manera de viure de l'immortal autor que tan bé va conéixer l'horta que circumda la ciutat, la qual va plasmar de manera exquisida en els seus primers poemes. 

Polop és la nostra següent parada, concretament la Casa Museu de Gabriel Miró, vinculat a aquesta localitat de la Marina Baixa pels molts estius que va passar allí i el paisatge dels quals va saber descriure amb especial sensibilitat en “Años y Leguas”. Dins d'aquesta visita podrem passejar pel cementeri literari, recentment reobert.

A la localitat d’Altea tenim una interessant proposta, la de fer la ruta literària vinculada a l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, que tan bé va plasmar els seus records d'infància en aquest preciós enclavament de la Marina Baixa en l'extraordinària novel·la “Matèria de Bretanya”, que constitueix un retrat únic de la societat en aquell moment.

Enric Valor i Castalla ens porten de ruta seguint els passos i escenaris de la seua novel·la “Sense la terra promesa”, on Castalla passa a dir-se Cassana però el seu paisatge, gent i maneres de viure romanen fidels a les vivències d'aquest autor, rondaller, gramàtic i lexicòleg imprescindible per a la literatura valenciana. 

Isabel-Clara Simó ens permet visitar Alcoi i recórrer-ho de la mà de “Júlia”, reconeixent la ciutat que va ser escenari d'aquesta obra tan rellevant per a les nostres lletres no tant per les descripcions, sinó per les sensacions que transmetia la protagonista d'aquesta novel·la tan vinculada al desenvolupament industrial de la ciutat.

Gaspar Jaén i Urban, il·licità, poeta i arquitecte, és el guionista d'una ruta pel Palmerar d’Elx inspirada en el seu poemari “Testament, sonets de l’hort de palmeres”.

I acabem aquesta recopilació de rutes literàries per Alacant, encara que estem segurs que es poden trobar més iniciatives, al port de Dénia, on recordarem el vessant més mariner d'aquesta localitat de la mà de Maria Ibars i la seua obra “L’últim serf”. 

Rutes literàries a Castelló

Les rutes literèries a Castelló compten amb una bona selecció de localitzacions i obres a reviure en primera persona. A Castelló de la Plana pots recórrer un xicotet traçat que uneix diverses estàtues dedicades a la figura mítica del Tombatossals les aventures del qual ens va narrar Josep Pascual Tirado.

Sense eixir de la ciutat ens n’anem al gènere més fosc i a la novel·la negra "Ojalà estuvieras aquí" de Julio Cesar Cano, que té itinerari propi a Castelló de la Plana incloent les localitzacions on succeeixen els fets de la seua popular novel·la. Després, necessitarem embarcar per a arribar fins a la Reserva Natural de les Illes Columbretes i veure amb els nostres propis ulls els emplaçaments utilitzats per Vicent Usó en la seua novel·la “Les veus i la boira”.

La Fundació Carles Salvador a Benassal és una altra parada obligatòria, ja que el pare de la “Gramàtica Valenciana” Carles Salvador i Gimeno compta amb un itinerari dedicat amb 11 parades que recorren alguns dels punts més interessants de la localitat.

Benicàssim ens serveix per a rellegir a Megan Maxwell en “Hasta que salga el sol”, una obra que se centra en els sentiments i vivències d'una família d'hostalers a la ciutat. Es tracta d'una ruta de 10 km que es pot fer a peu o amb bicicleta. I va ser el lloc triat per a situar l'Hotel Voramar de la novel·la “León de ojos verdes” per part de Manuel Vicent.

Per a seguir les petjades de la història que va dibuixar León Arsenal en “Bandera Negra” necessitarem diverses etapes, ja que aquesta obra es desenvolupa en diferents localitzacions castellonenques com Peñíscola, Onda o Sant Mateu. 

"La Luna en las Minas" de Rosa Ribas ens porta a Vistabella del Maestrat, on comença la història fantàstica de Joaquín, el seu protagonista, que arrossega una temible maledicció. Continuem a Benassal per a veure els escenaris de “El Balneari”, de Joan Garí, inspirats en les seues conegudes instal·lacions. Finalment, i encara que som conscients que l'oferta és inabastable, vos suggerim recórrer el port de Benicarló, que és el marc triat per Carles Salvador i Gimeno per a donar forma al seu poemari “Les veus de la terra. Poema de Benicarló“.

Rutes literàries a València

Continuem buscant rutes literàries, aquesta vegada a la província de València, i a la capital i voltants podem situar algunes parades interessants, com la Casa Museu Blasco Ibáñez a València, el barri de Ciutat Vella o la Platja de la Malva-rosa de la mà, de nou, de Manuel Vicent, aquesta vegada a través -com era d'esperar- de “Tranvía a la Malvarrosa” o els Jardins de Velluters que Teresa Broseta ens va descriure en “El dia de demà”.

També podem eixir de la ciutat en direcció sud per a traçar la Ruta del Bakalao a la carretera del Saler que tan bé retrata Carlos Aimeur en “Destroy”. A Sueca ens espera la Casa Museu de Joan Fuster, i als seus Marenys ocurre part de l’acció de la novel·la “L’home manuscrit” de Manuel Baixauli.

Burjassot homenatja la poesia de Vicent Andrés Estellés per a construir la seua pròpia ruta literària. I no oblidem que viatjant a Benifairó de les Valls podem visitar també la casa de Lluís Guarner i conéixer en persona el seu estudi i biblioteca.

Tornem a La Safor, concretament a La Drova, on Josep Piera evoca paisatges a través d'un conjunt de poemes amb molta musicalitat, fins i tot sensualitat. I no gaire lluny d'allí, en Oliva, Àngels Gregori ens parla de les dificultats que representa una etapa com la de l'adolescència en “Llibre de les Brandàlies”.

Finalment, encara que estem segurs que contínuament sorgeixen noves iniciatives, Alfons Cervera ens posa l'excusa per a visitar Los Yesares a la comarca dels Serrans, molt prop de Gestalgar, i reviure els paisatges que il·lustren la seua obra “El color del crepúsculo”, que ens parla del pas del temps, de la memòria i de la consciència en una xicoteta localitat.

Segur que has anotat un munt d'idees per a fer rutes literàries a la Comunitat Valenciana o per a viatjar a la recerca d'escenaris que fins ara només has vist en la teua imaginació. Suma la teua passió per la literatura i per la Comunitat Valenciana i descobreix-la pàgina a pàgina!