Asil d'Ancians

L'Asil d'Ancians de Sueca, és una construcció funerària amb importància arquitectònica i estilística. Aquesta edificació modernista, construïda entre 1912 i 1919 sorgeix en una època en què proliferen les cases de beneficència, els asils, etc, a conseqüència d'una situació social i econòmica que marca l'auge d'una minoria burgesa en detriment de la resta de la societat causant grans desigualtats.

D'aquesta manera naix l'asil d'ancians de Sueca, erigit com a un gran complex obra de l'arquitecte suecà Buenaventura Ferrando Castells (Sueca, 1881 - Albacete 1951)

La construcció en un principi, per voluntat del matrimoni Antonio Baldoví Beltrán i Teresa Cardona Burguera, estava destinada a albergar un panteó familiar. Però des d'un primer moment l'edifici fou utilitzat com a asil de la mà de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats, instal·lades a Sueca des de 1888.

Durant la Guerra Civil Espanyola va ser utilitzat com a hospital.

Els materials de la construcció són la rajola, la pedra, la ceràmica i el ferro.

L'edifici es caracteritza per l'expressivitat ornamental que fa el singular treball de les rajoles.

Al jardí trobem el mausoleu que presidia la capella originalment, de marbre blanc amb escultures del matrimoni amb els seus respectius escuts d'armes.

La reixa i la porta d'entrada destaquen, amb dos caps de dracs en el centre.

L'entrada principal presenta la portada d'una església gòtica, amb dues torres campanar amb gàrgoles, porta apuntada...

La nau central té tribuna, damunt la qual es disposen gelosies que permeten la seua il·luminació. Al sostre les vigues de fusta suporten els cors amb mènsules amb animals monstruosos, i el pas de la nau al presbiteri es realitza mitjançant un arc de ferradura apuntat.