Parc de l'Estació

En la segona dècada del segle XIX comencen a sorgir espais públics que es van generar a conseqüència de les noves maneres de relacionar-se, especialment de la burgesia, que buscava llocs adequats en els quals trobar-se, passejar a les vesprades, escoltar música a l'aire lliure... Amb eixa idea naixen els primers passejos i jardins de les ciutats, com a escenaris apropiats per a eixes noves necessitats socials. A Sueca trobem un bon exemple al Jardí de l'Estació, situat en el Passeig del mateix nom. El conjunt posseïdor d'interessants exemplars d'arbrat està datat en diferents èpoques però el tancament, en pedra, és de 1920, igual que el quiosc de música que se situa aproximadament en el centre del jardí.

Aquests templets, vertaders exemplars del mobiliari urbà que es genera en aquesta època, estan construïts en materials industrials com el ferro forjat i constitueixen una tipologia pròpia, l'anomenada arquitectura de festa, que derivava inicialment dels pavellons dels jardins d'influència otomana o oriental.

Estan dissenyats per a posseir una bona acústica, de fet funcionen quasi com a caixes de ressonància, ja que la seua finalitat era la d'albergar els concerts que oferien les bandes de música en els dies de festa. El de Sueca segueix els trets generals d'aquestes xicotetes construccions: la forma octogonal, l'estructura metàl·lica i la sostrada de teula amb una característica visera…

En l’entrada del Parc de l’Estació situada al Carrer Sequial, trobem el monument en honor al Mestre Serrano, famós compositor espanyol i personatge il·lustre de Sueca.

A l’altre extrem del Parc, trobem el bust de Bernat i Baldoví, personatge il·lustre i reconegut escritor i polític suecà que arribà a ser alcalde de la ciutat.